Maja y Bastarda EP / SOLALA

Maja y Bastarda EP
A causa del seu caràcter promiscu, allò que és bastard obre pas a altres temps i llocs, actualitzant la identitat d'allò que és tradicional. En aquests mecanismes de fermentació del passat és on Laila Tafur produeix la seva jonda bastarda, un "folklore frankenstein", com diu ella, que pugui viatjar del tablao al teatre, de la disco a la cova, del gremi a l'afició o de la professionalització a la festa. Es llança a inventar un flamenc carregat de preguntes que apel·len al mestissatge.
Laila Tafur va néixer i créixer a Granada, va estudiar coreografia a Reykjavík i Lisboa, es va llicenciar a l'Institut del Teatre i va ampliar la seva formació al MPECV del Reina Sofía y al PEI del MACBA. Com a creadora, ha firmat els treballs Mi arma, Monstruo, Cobalto, Carne de Canción i, actualment, Maja y Bastarda.

SOLALA
Tres peces escèniques independents, però que es presenten juntes perquè han estat creades en un mateix període de temps i amb un mateix caràcter íntim, subjectiu i humanista.
Familia és mirar fotografies per poder explicar històries. També és convocar el passat i permetre que afecti el present.
Bailar el problema són relats personals que em van explicar les meves amigues i amics; el viatge que jo vaig fer dins i fora de mi, a través de certes persones i certs llocs. Ballar el problema és la Cuba que jo estimo, i suposo que també la que m'estima a mi.
Caja de cuadraditos és una possible resposta que jo donaria a algú que preguntés en què consisteix el treball dels artistes.
Amalia Fernández treballa de manera independent des del 2005, creant peces per a l'escena, amb elements coreogràfics, teatrals, musicals i performatius, en col·lectiu o en solitari (Marioshka 2005, Kratimosha 2009, entre altres). La seva estètica i format són simples, artesanals i analògics, i la seva manera de compondre, fins i tot en les peces en les quals no hi ha dansa, és sovint una sofisticada escriptura coreogràfica, gairebé matemàtica, de cossos, accions, objectes i trajectòries.