Se prohíbe el cante

Un temps enrere, no tan llunyà, a centenars de tavernes andaluses encara s'hi podia llegir un cartell que deia “Se prohíbe el cante”. L’arrel –l’estri de batalla, que diria en Juan de Loxa–, el quejío del carrer, l’emoció que no atenia a modes ni esperava aplaudiments, era el flamenc que senzillament ocorria, que bategava. D’aquesta idea, com a generadora de creació, va sorgir el motiu perquè un percussionista flamenc atípic i una bailaora inquieta s’embarquessin en aquest concert de cante silenciat que colpeja i balla. Simplement perquè ens commou, ens mou.

Leonor Leal actua també a Cornellà, dins Dansa metropolitana, a La mujer habitada

Artista versàtil, formada en dansa clàssica i espanyola, Leonor Leal va trobar en el flamenc el millor vehicle per desenvolupar les seves inquietuds creatives. L’any 2008, després de treballar en companyies com la d’Antonio El Pipa, Andrés Marín o el Ballet Flamenco de Andalucía, amb direcció de Cristina Hoyos, Leal va llançar-se a coreografiar en solitari i a ballar les seves pròpies propostes.