dansa logo

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació "aquí"

Acceptar

GIVE ME PROTEIN

Compartir

Reflexió en clau d’humor sobre els estereotips del gimnàs, l’obsessió per la imatge, la idealització de l’estètica i la servitud del cos. GIVE ME PROTEIN parla de la societat a l’època de les xarxes socials, aparadors de vides fictícies, de felicitat fingida, de banalització de les relacions i de necessitat d’acceptació. Què quedarà de tots nosaltres quan ja no hi siguem? Pols de proteïnes?

Orbes

Compartir

Cos, matèria, temps, espai i relacions són els conceptes clau d’aquesta instal·lació humana: cent vint estructures corporals en què els intèrprets són alhora constructors i materials. Arquitectures efímeres que parteixen d’un protocol matemàtic precís basat en l’atzar i les operacions de simetria, i que són el resultat dels esforços de tracció i compressió dels cossos que hi participen. Un equilibri coral.

El novio

Compartir

La companyia d’Iván Góngora porta a L’Hospitalet El novio, una peça de flamenc acompanyada de música clàssica i moderna interpretada per un piano i un violí. Una obra física, intensa i emocionant que relata la lluita d’una dona per l’amor del seu home, “el novio”, perdut completament en la seva ment, en els seus records, en el seu passat, un home que viu una altra realitat perquè estima la seva dona però el record d’un altre amor no el deixa viure amb claretat.

Éxodo

Compartir

Éxodo és un espectacle de flamenc contemporani que s’endinsa en el sentiment dolorós de la fugida, de l’èxode constant de l’ésser humà per adaptar-se i sobreviure. Un lament escènic, una evocació del dolor de la partida i de la incertesa del futur, l’èxode tossudament fidel a la humanitat. Risc, força i decisió són els ingredients per poder saltar al buit i abraçar l’única alternativa que tenim per canviar el nostre destí.

Kaash, The Prom, In Memoriam, Whim

Compartir

IT Dansa participa un cop més a Dansa Metropolitana amb un programa amè i àgil, de llenguatge molt actual, que la jove companyia dirigida per Catherine Allard interpreta amb energia i entusiasme. Obren el programa dues coreografies estrenades al Grec 2018, Kaash, d’Akram Khan –peça que requereix una gran tècnica, rigor, precisió i potència física– i The Prom, de Lorena Nogal, creació molt teatral que parla de les incerteses de la joventut amb pinzellades d’humor, enyorança i fragilitat.

El amor brujo

Compartir

Un dels grans referents del flamenc actual, Israel Galván, s’enfronta a una partitura essencial de la música espanyola, El amor brujo de Manuel de Falla. Ho fa en solitari, sense orquestració, escenografia ni cos de ball, centrant-se en la vibració de les cordes d’un piano, en l’ànima de la veu trencada d’un cantaor. Per a Galván, el ball és transformació, i en el mestre Falla ha trobat la clau per transformar-se en un bailaor pur.

HOP al metro!

Compartir

Un any més, Dansa Metropolitana i la Xarxa de Transports Públics de l’Àrea Metropolitana de Barcelona col·laboren per fer dels trajectes en metro una experiència artística i estimulant. El HOP ha dissenyat una intervenció multidisciplinària, una fusió entre danses urbanes, africanes, circ i dansa contemporània, per transformar la monotonia del viatge i omplir-la d’alegria i complicitats. Un munt de ballarins i dos músics interactuaran amb un DJ d’avantguarda que, a més, sap ballar. Tot és possible en aquesta festa que està a punt de començar!

Explica dansa

Compartir

El projecte Explica Dansa per a la formació i creació de públics ha dissenyat per a Dansa Metropolitana una conferència taller adreçada al públic sènior: gran públic que continua actiu, curiós i obert a experiències noves i engrescadores.

Sin vergüenzas

Compartir

Tothom té la necessitat bàsica de donar i rebre amor. Les persones amb diversitat funcional també. I la satisfacció d’aquesta necessitat suposa un augment de l’autoestima i l'acceptació del propi cos tal com és. Sin vergüenzas parla d’aquesta acceptació, que ens porta a mostrar el cos d’una manera natural, sense por ni vergonya, i de la visibilització dels cossos i rols de gènere no normatius, rebutjats per sortir-se dels cànons de bellesa i normativitat imposats per la societat.

LIOV

Compartir

Dos personatges (o és un de sol?) s’enfronten en escena, esperonats pels conflictes íntims que els turmenten: es tracta de viure o de sobreviure? D’acceptar amb submissió les limitacions imposades o de rebel·lar-s’hi? De girar cua davant els obstacles o d’abatre’ls? LIOV reflexiona sobre la dualitat subjacent en l’ésser humà, sobre la repressió de les emocions i sobre altres formes d’agressió intel·lectual, emocional o física.

Pàgines

Subscriure a Dansa Metropolitana 2024 RSS