Nusos simples i dobles, flonjos o ben forts, mariners, de roba o de cabells. Nusos que uneixen i nusos que ofeguen... A través de la dansa, la companyia andalusa Da.Te Danza s’interroga sobre els nusos que fem i desfem al llarg de la vida, sobre les cicatrius que es tanquen (o no) quan deixem la infància per entrar en el món dels adults. Un espectacle de delicada atmosfera que farà pensar (i somiar) grans i petits.
Artistes i públic dialoguen i col·laboren en la creació d’una proposta única, irrepetible, una petita peça d’art efímer que pren com a base el flamenc. Cronexiones és un exercici d’improvisació, però també una reflexió sobre el fet artístic. Una aposta per la llibertat creativa, per la recerca de nous espais mentals i escènics i per les sensacions que neixen a cada nova sessió.
What is the Word és el títol de l'últim poema de Samuel Beckett i la pregunta que recorre aquest espectacle, en què la peça musical Triadic Memories de Morton Feldman, el cos i la llum cohabiten un espai i un temps. La dificultat d’expressar-se, de recordar o la necessitat de silenci són preocupacions latents tenotes dues obres, i que desperten un interès íntim a la coreògrafa Constanza Brnčić.
Les coses semblen existir per si mateixes; després són anomenades. Abans de les paraules percebem la llum, el so, la matèria, el cos. Però aquestes experiències només adquireixen un lloc en la nostra memòria i un significat quan els assignem un nom dins del volàtil món de la nostra pròpia percepció.
I no només les estacions de metro, sinó les de tren i autobús i, sobretot, les places veïnes, acolliran una proposta interactiva de dansa que transformarà l’espera en un espectacle d’alta volada. Camut Band, mestres del tap dance, presenten a Esplugues, Sant Cugat i Viladecans Ballant damunt de tambors, una proposta amb quatre ballarins de claqué i dos percussionistes, amb un fi de festa que comptarà amb la participació de tots els artistes i que farà ballar més d’un viatger.
Antonio Ruz, amb la col·laboració d’Olga Pericet, és l’autor i director d’un espectacle que recrea en clau contemporània el mite dl’Electra, la filla del rei Agamèmnon que va venjar l’assassinat del pare i la usurpació del seu tron. L’Electra de Ruz s’inspira en l’imaginari popular d’una Espanya rural, profunda i costumista, conformant una experiència humana i sensorial en la qual moviment, espai, llum, veu i música –a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Vallès– formen una sola unitat.
En aquest moment, milions desitjos volen fer-se realitat. Demanem desitjos de moltes maneres: bufant espelmes pel nostre aniversari, veient passar un estel fugaç, bufant una pestanya, tirant una moneda al pou o bufant una flor de dent de lleó. En molts moments de la nostra vida demanem un desig, però... On van aquests desitjos? Es compleixen?
