Enguany, Dansa Metropolitana torna a posar el focus en la presència i el talent de les dones creadores dins la seva programació, i consolida una aposta clara per a la igualtat i la visibilització femenina en l’àmbit de les arts escèniques.
En aquesta edició, el festival destaca per una presència majoritària d’autores: dels 90 espectacles programats, 47 estan signats per dones i 16 són d’autoria mixta. Es tracta de la xifra més alta d’autores en la història del festival, fet que reafirma un compromís ferm amb la paritat i la diversitat de mirades.
Aquesta voluntat es reflecteix també en la programació, que situa el cos de la dona com a territori de creació, expressió i llibertat, explorant noves narratives i llenguatges escènics.
Algunes de les propostes més destacades de la programació protagonitzades o de dones creadores són:
Lake Machine, de Mari Paula a Terrassa, en què la coreògrafa brasilera revisita amb sensibilitat i determinació l’univers clàssic que ha encadenat les dones durant segles.
Umuko, de Dorothée Munyaneza al SAT!, convida cinc joves artistes ruandesos que tramen el llegat del passat amb l’audàcia del futur.
Bailar y otras maneras de jugarse la vida, de Precaria García – La Quebrá a l’Atrium Viladecans, barreja dansa, monòleg i audiovisuals per mirar amb humor àcid la precarietat artística des dels ulls d’una ballarina de 40 anys.
veline repertoire, de Gaia Pellegrini a l’Antic Teatre, reinterpreta les danses de les coristes de televisió italianes i en converteix la imatge alegre i objectificada en un romanç lèsbic.
Calentamiento, de Rocío Molina al Teatre Lliure, juga amb l’inici infinit: un principi que es resisteix a començar i que, alhora, desafia la mort afirmant el desig de viure.
A place to dance, de Poliana Lima i Yinka Esi Graves al Mercat de les Flors, al centre d’aquesta trobada batega el desig de presentar el cos en la seva dimensió col·lectiva i de posicionar la dansa com a agent poderós per crear espais i transformar-los.
Inestable, de Lali Ayguadé al TNC, parla de la tensió entre el món virtual i la realitat quotidiana, sovint desproveïda d’artificis.
La Cordero i el seu exèrcit, de Sol Picó al TNC, un ritual d’entrega, un striptease infernal i revelador en què la vulnerabilitat es transforma en força.
Amb aquesta programació, Dansa Metropolitana no només celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora el 8 de març, sinó que reforça una línia de treball que aposta per donar veu a les dones artistes i situar-les al centre de la creació contemporània.