Para que o Céu não caia (Per a què el cel no caigui)

A partir del xaman Davi Kopenawa, de la cultura ianomami, Lia Rodrigues fa referència al mite de la fi del món: una dansa ritual en què deu ballarins evoquen amb els seus ritmes la necessitat de preservar la selva amazònica de les catàstrofes ecològiques. Una peça molt orgànica en què el públic està en el mateix pla i on es fa servir farina, cafè i cúrcuma sobre els cossos dels ballarins per simbolitzar la natura malmesa.

Nascuda a São Paulo, Lia Rodrigues va formar part de la companyia Maguy Marin a París. En tornar al Brasil, va fundar la Lia Rodrigues Companhia de Danças a Rio de Janeiro, que ofereix activitats, laboratoris de dansa, produccions, classes i assajos durant els dotze mesos de l’any. El 1992 va crear el Panorama Festival, que va dirigir durant catorze anys i que ha esdevingut el més important de Rio de Janeiro.

Des del 2004, la companyia crea activitats educatives i artístiques per a la favela Maré de Rio de Janeiro, en col·laboració amb l’ONG Redes de Desenvolvimento da Maré. A partir d’aquesta col·laboració, el 2009 va néixer el Centro de Artes da Maré i l’octubre del 2011 es va crear l’Escola Livre de Danças da Maré. Al llarg dels seus quaranta anys de trajectòria professional i artística, la coreògrafa Lia Rodrigues no només s’ha dedicat a la creació i la pràctica artística, amb encàrrecs i actuacions a les principals capitals mundials, sinó també a l’ensenyament, amb l’organització de tallers i seminaris arreu del planeta. Creu en la sinergia entre l’art i els processos socials i combina la militància amb les utopies.

Aquest espectacle inclou diverses activitats relacionades com: L’art com a eina de transformació social, Lia Rodrigues, Àngels Margarit i Eduardo Bonito, Reportatges sobre Lia Rodrigues, Taller de cos amb els ballarins i les ballarines de la companyia Lia Rodrigues i Para que o céu não caia, amb Roger Bernat.

Aquest espectacle forma part del programa Constel·lació Lia Rodrigues del Mercat de les Flors.