Dissabte 14 de març, d’11.30 a 14 h. Espectacles gratuïts per a tots els públics.
Aquest any us hem preparat una inauguració molt especial, un recorregut itinerant ben a prop del mar. Podreu gaudir d’una selecció de propostes que van des de la performance fins a la dansa aèria passant pel claqué, el flamenc, la dansa contemporània, les danses urbanes i la dansa tradicional, tot des d’una mirada contemporània. L’itinerari ha estat comissionat per l’equip del Centre Cívic Barceloneta, un espai compromès amb la dansa des de fa molts anys.
Aquest espectacle s’inspira en una flor d’hivern que, malgrat el fred, neix i sobresurt amb els seus bells colors. Viu durant aquesta estació que suggereix solitud, tristesa i foscor. En aquesta delicada peça dues dones qüestionen els límits dels seus cossos ballant la complicitat, la bellesa, el suport i la interdependència i vencent els obstacles.
Música, audiovisuals, paraula i moviment en viu es combinen en aquesta conferència-espectacle que busca explicar les danses urbanes en totes les seves dimensions. Ofereix un discurs dinàmic i accessible per a tots els públics, enriquidor tant per a un públic expert com per a qui vol acostar-se a les danses urbanes.
Si t’eleves al punt més alt, pots observar des d’una altra perspectiva. I després descendir a les arrels amb l’actitud d’enfrontar-te a la por. La companyia Nouvas explora en aquest singular espectacle la connexió entre els individus i alça la veu a l’escolta de la comunitat.
Un pas. I un altre en sentit contrari. Un pas. I un altre en sentit contrari. Un pas. I… Tots en fila. I tots agafats de la mà. I tots dibuixant figures amb el cos. I tots deixant-se impulsar per l’aire... deixant-se emportar per l’àer.
Aquesta coreografia té com a base, encara que sigui per desconstruir-lo i tornar-lo a construir, el contrapàs, una dansa de tradició popular que només ballaven els homes i que en aquest espectacle es democratitza.
Aquesta proposta, signada per Ana Pérez i Pol Jiménez, busca la manera de trobar una nova comunicació entre el públic i els artistes, perquè plegats creïn una peça irrepetible. I ho fan acotant el temps, per fer-lo sentir com una urgència finita. Així, les sensacions es viuen més intensament pel valor absolut del seu caràcter efímer, i s’amplifica la sensació de catarsi col·lectiva. L’experiència de l’espectador, a través del regal que els creadors fan a cada sessió, esdevé una petita peça d’art única i irrepetible amb el flamenc com a base i punt de partida.
Aquest espectacle reflexiona sobre conceptes com la caiguda, la pèrdua o el canvi, que sovint ens llancen cap a l’abisme vital, un territori de llibertat per al qual no estem preparats. Tot i que de vegades estem en la certesa de trobar-nos en el camí adequat, de sobte ens podem quedar parats en desequilibri enfront del món i dels altres, just abans de la gran caiguda.
