Una programació internacional que reivindica la identitat, la memòria i la diversitat escènica
Dansa Metropolitana presenta una ambiciosa programació internacional que reuneix creadors i companyies d’arreu del món amb propostes que dialoguen amb la identitat, la memòria, la comunitat i les formes contemporànies d’expressió del cos. En total, disset espectacles configuren un recorregut ric i plural per diferents llenguatges coreogràfics i contextos culturals
Entre les propostes destacades, A Place to Dance, de Poliana Lima i Yinka Esi Graves (Brasil/Espanya), reflexiona sobre els llocs comuns, les herències culturals i la construcció de la identitat. Així mateix, es presenta The Common Ground, una coproducció de Dansa Metropolitana 2024. En format de sextet, la peça proposa una exploració poètica de la relació entre la diferència i la comunitat, entre allò que ens separa i allò que compartim. En aquesta mateixa línia de recerca, Luna Cenere (Itàlia) interpreta Shoes on, una peça que qüestiona les normes i expectatives socials.
Les relacions personals i la memòria corporal són l’eix d’Ayoub, de Marina Otero i Ibrahim Ibnou Goush (Argentina/Espanya), una proposta que explora com el cos recorda les experiències emocionals. També des d’una mirada íntima, Veza Fernández (Brasil/Àustria) executa Chantal, el texto es un cuerpo anhelando perspectiva, un solo sobre la construcció de la identitat en escena.
La qüestió identitària també travessa Musseque, del creador Fabio Januário (Angola/Portugal), que connecta danses urbanes i arrels africanes per parlar de comunitat i resistència cultural.
El festival comptarà amb la presència del Danish Dance Theatre, dirigit per Marina Mascarell, que posa en escena dues peces: Mongrel, una reflexió sobre les identitats híbrides, i Bloody Moon, que aborda els rituals socials i les dinàmiques de grup.
Les relacions entre cossos i memòria es despleguen també a Umuko, de Dorothée Munyaneza amb la Kadidi Company (Ruanda/França), una peça inspirada en un arbre ancestral que simbolitza la continuïtat i la resistència. En paral·lel, Josefina Gorostiza (Argentina/Espanya) presenta Fervor, una celebració de l’energia col·lectiva del moviment.
Des d’una perspectiva més experimental, Pauline Gervais (Quebec) explora a Insecta noves formes de percepció i moviment inspirades en el món dels insectes, mentre que Gaia Pellegrini (Itàlia/Alemanya)qüestiona a Veline repertoire la representació del cos femení als mitjans.
La dansa clàssica contemporània també té un espai destacat amb el Ballet Junior de Genève (Suïssa), que presenta tres peces de Marne van Opstal, Fattoumi i Lamoureux i Hofesh Shechter, centrades en l’energia col·lectiva i el plaer del moviment compartit.
La companyia Dewey Dell (Itàlia), formada per Teodora, Agata i Demetrio Castellucci i Vito Matera, ofereix Le sacre du printemps, una intensa reflexió sobre la mort com a transformació i renaixement. Per al públic familiar, la MA compagnie de Marc Lacourt (França) proposa Per què un arbre és una gallina?, una peça que juga amb l’absurd i l’humor per qüestionar la construcció del sentit.
L’humor també és present a Un poyo rojo, de la companyia argentina Poyo Rojo, que després de quinze anys de trajectòria internacional continua captivant el públic amb la seva irreverència.
Finalment, des de Taiwan, la companyia Hung Dance presenta Birdy, una proposta visualment delicada i hipnòtica que combina poesia escènica i elements tradicionals per reflexionar sobre el context social.
Per consultar tota la informació ampliada dels espectacles internacionals, es pot accedir al cercador del web del festival i seleccionar l’opció “Internacional” dins del desplegable “Altres criteris”.